Llàgrimes i futbol

És freqüent que les càmeres de televisió enfoquin dotzenes d’aficionats amb cares tristes i ulls plorosos al final d’un partit de futbol (important) quan el seu equip acaba de perdre. També alguns jugadors ploren la derrota.

En termes spinozistes podríem afirmar que qualsevol derrota ens entristeix, perquè qualsevol derrota, en principi, disminueix la nostra potència d’existir. Tot allò que ens posa límits, que entorpeix la nostra capacitat d’acció i dificulta la nostra manera d’estar en el món –i en aquest sentit disminueix o bloqueja la potència d’existir- ens entristeix. I ens alegra allò que l’augmenta, que ens dóna poder, ens expandeix i confirma que val la pena el que estem fent.

¿És en aquest sentit que un partit de futbol, quan el “nostre” equip és derrotat, ens entristeix? Disminueix aquesta derrota la nostra potència d’existir? I en el cas de victòria, ¿ens alegra fins l’extrem de l’eufòria incontrolada i del contagi col·lectiu? Ens afirma la victòria del “nostre” equip en l’existència?

Segurament, aquesta és una explicació possible de l’explosió de tristesa i llàgrimes (o també per l’augment de l’alegria) en el camps de futbol. No obstant, volem destacar un altre element important, el paper de la imaginació en el sentiment de la derrota i en el sentit que atorguem a la derrota del nostre equip de futbol.

Els partits de futbol poden ser grans enfrontaments entre dos equips i els seus seguidors. Els equips de futbol poden representar un barri, una ciutat, un país o una nació. Les adhesions als “nostres” equips mobilitzen les nostres emocions en els diferents contextos en que els enfrontaments tenen lloc, segons el que en cada moment sigui important i significatiu per nosaltres. No tots els partits, és clar, són iguals. La nostra capacitat imaginativa (adherida als equips i als símbols que els acompanyen, un escut, una bandera, una ciutat, un país) ens permet suscitar amb la imaginada i desitjada victòria diferents escenaris que provoquen i estimulen multitut de sentiments (la relació entre imaginació i desig mereix valoració a part). Imagineu tot el que un seguidor pot imaginar abans de l’enfrontament del seu equip amb el seu més gran rival, posem per cas un culé abans d’un Barça–Reial Madrid. Converses, discursos, imaginaris socials, representacions col·lectives… tot envolcalla la imaginació i suscita les emocions.

La derrota ve a ser com un principi de realitat que apaga tota la producció imaginativa i emocional (en la direcció que estava tenint lloc). Decepció, silenci, indiferencia dels fets (allò que ha passat és indiferent a la nostra imaginació i al nostre desig), canvi d’orientació. Les llàgrimes acompanyen i augmenten la decepció, la frustració i la tristesa per una derrota que capgira tot allò en el que havíem estat fortament implicats per un temps. Tot allò que havíem imaginat i que ens enardia, que ens emocionava (en el sentit que era important per nosaltres i ens implicava personalment) ha deixat de ser possible, ha canviat d’orientació, de sentit. Els pols de la imaginació han de reorientar la brúixola emocional. Aquest és el mecanisme de l’alegria i la tristesa. Disminució o augment de la potència d’existir lligats a la nostra capacitat imaginativa.

Anuncis

Quant a comemo3

Sociology of Emotions - Research Group
Aquesta entrada ha esta publicada en Comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Llàgrimes i futbol

  1. Roger Martinez ha dit:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s