L’amor és un joc solitari

L’amor ens uneix als éssers estimats; atrau, entrelliga, enreda. A ningú se li escapa que els enamorats anhelen l’abraçada, que una carícia alleuja el dolor i que l’olor de l’amor penetra fins al cor. Els amants es pertanyen perquè els agrada saber-se l’un de l’altre; “meu”, “teu”, són murmuris freqüents. Qui s’enamora i se sap correspost se sent capaç de trencar amb tots els llaços que el lliguen a si mateix i al seu passat per projectar-se cap endavant junt amb l’altre. L’amor compartit promet la felicitat. En nom de l’amor, o per amor, es trenquen lleialtats, cadenes i es busquen suposats horitzons de felicitat. L’amor, tant present com esperat, i encara més quan s’aspira a ell que quan es té, dóna sentit a la vida.

I no obstant això, l’amor és un joc solitari. És com els escacs: pot jugar-se en parella, aquest és el mecanisme del joc, però consisteix a pensar què pensarà l’altre per respondre als seus moviments, per obligar-lo a fer-los o per sorprendre’l. L’objectiu de l’amor, a diferència dels escacs, no està prefixat i respon a valors culturals, a canals socials i als gustos personals. En l’amor no hi ha un clar objectiu i en bona part és imaginat.

Què sigui l’amor com a emoció que guardem amb zel a la caixa secreta del cor, com un animaló inquiet, és difícil de saber. Però ens agrada contemplar i observar els seus moviments, el seu afany, mentre mirem a l’altre, el nostre amant, que també està observant el seu animalet dins la caixa secreta del seu cor, amagada a qualsevol altra mirada que no sigui la pròpia. Creiem que compartim un secret, un mateix objecte, i confessem que això tan preuat és el que ens fa dir “t’estimo” i ens complau saber que l’altre sent com jo i ens ho diu com ho ha de fer, “jo també t’estimo”. Però podria ser que cada un tingués una cosa diferent a la caixa. Com diria Wittgenstein, la cosa que hi pugui haver dins de la caixa –que podria estar buida– no pertany de cap manera al nostre univers de sentit i de significat (al joc del llenguatge en termes de Wittgenstein –Investigacions filosòfiques, paràgraf 293).

Quan estem sols, separats del nostre amant, o perquè no el tenim, imaginem tot el que l’amor ens pot oferir. I pot molt l’amor! Qui dubta d’això?

L’amor, pot oferir-nos tot el que som capaços de demanar-li i esperar d’ell. No tots li demanem el mateix, però tots estem sotmesos als límits dels nostres possibles, els límits del nostre desig, de la nostra imaginació, de la nostra realitat.
És a dir, a l’amor li demanem el que creiem que pot donar-nos, el que ens han ensenyat que pot o ha donar-nos. Què sigui allò que significa l’amor (i el que podem esperar d’ell) poc té a veure amb el que pugui haver dins de la caixa, la dels nostres suposats sentiments.

És clar, doncs, que qui estima vol estar al costat de l’estimat, besar-lo, tocar-lo, escoltar-lo, ensumar-lo … Però l’enamorament i l’amor, en tot el seu procés, és un joc solitari en el qual la imaginació ocupa el lloc de la realitat .

Somiem l’amor futur, el creem a la mesura de les nostres expectatives i desitjos i experimentem els seus possibles resultats. Ens enamorem d’imatges, de (re) presentacions. Són promeses amb les quals esperem donar sentit a les nostres vides, revolucionar la trivialitat que hi hagi en elles. Esperem les paraules, la presència, els petons de l’ésser estimat. Ens enaltim esperant-ho  encara que mai acabi d’arribar. Pensem en el que l’amor pugui donar-nos. A què podem aspirar? Quin amor? Quants cossos encara podrem abraçar?

I també, com ens han descrit alguna de les persones que hem entrevistat, recreem amb paraules, a través d’imatges i bits, les carícies que recordem, les olors, les abraçades. Sexe virtual, amor imaginat.

Anuncis

Quant a comemo3

Sociology of Emotions - Research Group
Aquesta entrada ha esta publicada en Comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a L’amor és un joc solitari

  1. Roger Martinez ha dit:
  2. Josefa Morón ha dit:

    L’article em fa pensar en “amor”a seques . Jove, de present i d’ara i sense compromís ni objetius comuns.

    • comemo3 ha dit:

      Josefa,
      Imagino que estàs pensant en altres formes d’amor on intervé el compromís, l’esforç, la voluntat, etc. Tinc present un llibre que sempre m’ha agradat molt, l’Art d’estimar d’E. Fromm.
      En aquesta entrada només volíem destacar la importància de la imaginació en el procés d’enamorament. En aquest sentit, té molt de solitari.
      Francesc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s