L’espera imaginativa

Si féssim cas del “carpe diem” i altres consignes que ens inviten a viure el moment, a desitjar aturar l’instant per la seva bellesa, estaríem disminuint la nostra potència d’existir, contràriament al que se suposa que se’ns demana. Bona part del nostre temps de vida, l´únic que tenim, certament, el vivim abocats en el futur, imaginant tot el gaudi i tot el bé que està per venir. Si la previsió (som éssers pre-visors) ens facilitat la capacitat d’acció, el dirigir-nos cap el futur desitjat i aconseguir propòsits, la imaginació ens instal·la en l’emoció present del futur que ha de venir i volem imaginar.

Quan en una entrada anterior d’aquest blog parlava de l’amor com un joc solitari, em referia justament a tot el que en l’amor hi ha d’imaginar a l’altre, d’imaginar el camí que l’amor obre, del goig que hi pot haver en esperar l’encontre amb la persona estimada. Assaborir el plaer futur, la bellesa dels instants que estan per venir, ens proporciona una satisfacció sovint preferible a la decepció i a la crua indiferència cap a nosaltres dels moments presents. No crec que sigui encertat qualificar aquesta activitat d’il·lusió, de pèrdua de temps. Aquesta capacitat creadora i evocadora de la imaginació ens obre a espais de realitat tan íntimament sòlits com els de tantes altres realitats de les vides dels individus (generalment aïllats).

En aquest sentit, la comunicació electrònica genera múltiples situacions on s’obre un espai d’espera imaginativa que resulta molt atractiu i gratificant.L’any 2001 publicava un article a la revista Digithum (http://digithum.uoc.edu/ojs/index.php/digithum/article/view/591), “Internet, fàbrica de somnis” on destacava el paper de la imaginació, de la construcció imaginativa i de l’espera imaginativa, per tal d’entendre l’atractiu de la participació en fòrums i xats a Internet. Amb els anys se m’ha fet més evident el paper central de la imaginació en els processos de comunicació i, especialment, de la comunicació electrònica

Una característica definitòria (central) de la comunicació electrònica, sovint present, és que, tot i tractar-se de comunicació i també de comunicació interpersonal, pot efectuar-se, en algun moment del procés, en solitari. No és necessàriament cara a cara, pot ser asíncrona i realitzar-se a distància. L’individu que es comunica pot estar completament sol, aïllat de qualsevol altre ésser viu, i dur a terme (o encetar) un procés de comunicació. Per exemple, quan envies un email, un SMS o un WhatsApp s’obre un indefinit moment d’espera en el qual la imaginació pot tenir un paper protagonista, és el que anomeno l’espera imaginativa.

És cert que aquest atribut de l’individu modern, que C. Campbell (a The Romantic ethic and the spirit of modern consumerism) ens mostra com hem anat educant i controlant juntament amb el desenvolupament dels hàbits i actituds cap el consum(isme) modern, ens aïlla, momentàniament, d’altres espais de relació humana i de formes diferents d’interacció. Aquesta imaginació és onanista, en sintonia amb el jo (self) autònom i tancat de l’individu modern.

Reconèixer aquestes limitacions, no nega la potència expansiva (cap el passat i cap el futur) de la imaginació. És així com la imaginació ens permet transcendir l’instant, potser l’arrelament al moment, projectant-nos a diferents mons de realitat i suscitant-nos tota mena d’emocions, és a dir, dotant de sentit la projecció.

Anuncis

Quant a comemo3

Sociology of Emotions - Research Group
Aquesta entrada ha esta publicada en Comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’espera imaginativa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s