Corrupció, política i desvergonyiment. A favor de la vergonya en la vida pública.

El sentiment de vergonya ha estat, i potser segueixi sent, un element central en el control i regulació del comportament social. La vergonya es reflecteix en el rostre i tenalla les nostres accions quan pensem el que els altres poden pensar si actuem d’una determinada manera que no és socialment acceptable.

Desfachatez

És fàcil adonar-se com els nens i els joves es neguen a posar-se determinada roba, o tallar-se els cabells de determinada manera per por al que puguin pensar els seus companys. Una caiguda ridícula, un gest indecorós agafat d’improvís poden produir vergonya si pensem en la imatge que estem projectant de nosaltres mateixos.

No passa desapercebut que no tothom sent vergonya o la sent amb la mateixa força o de la mateixa manera. Ser un desvergonyit o un pocavergonya pot aplicar-se a nombrosos individus. La vergonya té un component personal, de consciència i autoconsciència, però també, i sobretot, un component social. La vergonya és un sentiment principalment social.

Què fa, doncs, que un país pugui arribar a concentrar tanta cara dura entre la seva classe política? Em refereixo a la possibilitat d’aparèixer en públic, mostrant la cara davant milions de persones, sent còmplice i partícip de variades pràctiques corruptes, sense cap mena de vergonya. Sens dubte, per definició del sentiment de vergonya, s’hauria de tractar d’una total absència de temor i d’indiferència al que els altres puguin pensar de la improcedència de les nostres accions. Es tracta, sens dubte, de barra, d’un rostre despersonalitzat (valgui la contradictio in terminis -rostre = careta = persona-) davant la incapacitat de mostrar o de sentir vergonya.

La barra del polític pot indicar la manca de consciència que les seves accions siguin improcedents i que, per tant, puguin enterbolir la seva imatge o el que els seus conciutadans pensin d’ells. No es posen vermells davant d’aquests pensaments.

També pot indicar, perquè es tracta d’un sentiment social, la manca de percepció, per part del polític i també del ciutadà, de la improcedència del comportament. El normal, el socialment acceptat no pot ser percebut com un acte vergonyós. Ningú pensarà malament de nosaltres.

Les subtileses de la cara dura, les cares del desvergonyiment, són moltes i variades. Mostrar-se descarat davant el públic, controlant o evacuant tota emoció, pot fer pensar que no hi ha motiu, si no ha estat clarament públic (t’han enxampat in fraganti), per sentir vergonya. Sóc innocent.

Si el propi grup et dóna suport, i el consens social al teu voltant no és desfavorable a allò pel qual es podria pensar malament d’un, permet mostrar-se sense vergonya davant de l’auditori. Els “meus” no m’acusen de cap acció vergonyosa. I em tornen a votar.

Per què he de sentir-me un pocavergonya si estic convençut que qualsevol en el meu lloc, d’haver pogut, hauria fet el mateix? Puc tenir desvergonyiment perquè no sóc més pocavergonya que qualsevol en la meva situació. És una qüestió de poder. A més, el poderós no s’avergonyeix del que puguin pensar els altres del seu comportament perquè se sent que està per sobre. Els senyors no s’avergonyien de mostrar les seves “vergonyes” quan estaven entre els criats perquè el que pensés el criat d’ells no podia enlletgir la seva cara. El rostre és la imatge pública i no tots els públics tenen el mateix valor.

Davant la barra del polític, el millor antídot és sentir vergonya aliena. Sentir vergonya aliena en aquest cas implica que no ens comportem amb indiferència, sinó amb indignació. Com el sentiment de vergonya és dolorós, i no podem apartar-nos de l’escena pública que el provoca, hem d’esforçar-nos per apartar qui ens la produeix. No hi ha alternativa. I així restituïm a la vergonya el seu poder de regular la vida social.

Quant a comemo3

Sociology of Emotions - Research Group
Aquesta entrada ha esta publicada en Ressenyes i comentaris de llibres acadèmics. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Corrupció, política i desvergonyiment. A favor de la vergonya en la vida pública.

  1. teresamiquel ha dit:

    Vertaderament, la llàstima és que a pesar de tot i facin el que facin, sempre hi ha seguidors que els segueixen votant, tal vegada per no haver de pensar en si hi ha una opció millor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s